L’Últim treball i potser un dels més interessants realitzats des de que estudio Educació Infantil ha estat analitzar els factors d’èxit de les TIC. El treball sense gaires directrius consistia en contextualitzar tot el que condiciona un correcte desplegament de les TIC i veure que es podria fer per tal de millorar-ho.
El treball va acabar amb una exposició a l’aula de 7 minuts. 7 minuts poden resultar eterns però, la realitat va esdevenir que cap dels grups exposant va ser capaç de sintetitzar la feina en menys de 7 minuts. La conclusió és increïble ja que demostra que tots els grups van realitzar una bona feina de cerca impossible d’exposar en tant poc temps. Una de les coses que ens va sorprendre a tots, va ser que tot i que el treball no tenia gaires directrius a seguir si que es veia una línia clara que tots els grups tendiríem a agafar. La realitat va ser que la major part dels grups que van exposar van arribar a bones conclusions presentant treballs amb enfocaments completament diferents.
Els 5 factors que la meva companya Maria del Mar i jo vam analitzar van ser:
- Legislació sobre les TIC a l’educació infantil
- Formació del professorat
- Metodologia a l’aula
- Formació universitària del futur professorat
- Implicació del centre escolar
Ja que vam considerar que eren les peces clau a modificar per millorar la implementació de les TIC.
Com que el treball desenvolupat supera les 10 pàgines, he decidit publicar les conclusions i deixar la porta oberta a que si algú el vol llegir completament, pugui contestar a aquesta entrada i demanar que li enviï el pdf sencer.
CONCLUSSIONS FINALS DEL TREBALL:
En analitzar la realitat actual, ens hem adonat que l’evolució de les TIC ha estat molt més ràpida que la pròpia adaptació del sistema educatiu. En alguns casos, en comptes de seguir una adaptació coherent s’ha començat la casa per el terrat i això fa que molts docent actualment, es trobin que l’ utilització de les TIC suposa més una barrera que un recurs.
Som conscients que el gran canvi s’ha de produir a les aules, però també que perquè aquest canvi es produeixi s’ha d’incidir a diferents llocs:
El primer lloc on s’ha d’incidir és a la legislació, si fixem unes capacitats mínimes que tot discent ha d’assolir, aquest mínims ajudaran a definir la tasca dels propis docents.
En segon lloc, s’ha de modificar la formació dirigida al professorat. Si el que es busca és capacitar docents, les formacions han de ser avaluables i han de respondre a les necessitats reals que hi ha. Si el decret fixes els mínims que els alumnes han d’assolir a cada etapa, és molt més fàcil establir aquesta formació.
En tercer lloc, no pot ser que les tic siguin utilitzades de la mateixa manera que si no les utilitzéssim. Les tic son un recurs que s’ha d’utilitzar per ajudar a la formació dels nostres discents i la metodologia a utilitzar ha de ser col·laborativa. Els alumnes han de poder interactuar.
En quart lloc, La formació universitària per als futurs docents ha d’estar acord amb les noves tecnologies i les noves necessitats que aquestes presenten. Som conscients que actualment els alumnes universitaris ja formen part d’una generació que ha crescut envoltada d’ordinadors però la qüestió és: Si abans de quatre anys sorgís alguna nova tecnologia que s’hagués d’implementar a l’aula, la formació universitària tindria temps d’adaptar-se perquè la generació actual aprengués a utilitzar-la?. Hem vist que el numero de crèdits específics per a les tic és bastant limitat.
En cinquè i últim lloc, els propis centres s’han de conscienciar de la importància de les tic. és per això que han de deixar-se d’ambigüitats i concretar les línies generals que marca el decret. El propi centre s’ha de responsabilitzar de la tasca dels seus docents i de la capacitat del centre en quant a infraestructura i manteniment.
Com a conclusió final, hem extret que algun d’aquests factors ja es donen en centres puntuals i això és el que fa que no hi hagi una correcta i homogènia implementació de les TIC. És per això que la única forma d’aconseguir el nostre objectiu és començar a pensar amb seny i fer les coses pensant amb els alumnes i una bona forma de fer-ho, seria tenint en compte els cinc factors aquí exposats.
